Una cosa ha canviat. Potser és un gran pas per mi però petit per la humanitat. Resulta que estic feliç i content. El per què? fa uns dies vaig dir-los-hi a dues persones més. La veritat que em va ser bastant fàcil. Va ser ràpid. Ara bé. Què faig ara? A qui ho he de dir? Crec que em veig obligat a dir-ho als meus pares, però sóc incapaç! Diguéssim que ja no tenc por. Que si demà mateix anàs qualsevol hi ho mollàs no em sabria greu. Em fotria molt, però, perquè vull fer-ho jo, vull ser jo qui doni la passa. Però clar, se'm fa difícil!