Vos heu sentit mai com una merda?
Ara mateix m'hi sento jo, i no, no és gens agradable.
Per una part frustrat, perquè no sé exactament per què estic així, potser davant la meva incapacitat per innovar, i com sempre d'atrevir-me, perquè sóc covard, perquè mai faig res que surti dels límits establerts, i m'odio a mi mateix! Perquè no vull sentir-me així, i veig que tot al meu voltant segueix el seu transcurs normal i mentrestant jo estic aquí, fet pols.
I mai heu sentit que ho donàveu tot per una persona i aquesta no es preocupava de fer-vos sentir igual? Idò sí, ara jo també m'hi sento així. Resulta que sempre estic disponible, i intent que tot vagi bé, m'hi esforç i tot, però no serveix de res, perquè em xerra malament i quan passa algun problema es limita a dir que ell no està enfadat, però sempre ELL. No s'ha dignat ni a demanar-me perdó per la confusió.

Ara bé... sé que me'n sortiré, i a més, que he d'aixecar-me i seguir, això sempre.
Per cert, la millor teràpia, sense dubte, és escriure allò que et desagrada d'aquest món, i supòs que és per això pel que jo escric tant...

Em desitjo una bona nit i millors els dies que la acompanyin ^^

He arribat a una conclusió: no sé esperar.
Pot parèixer absurd, potser, però és així.
Resulta que cada vegada que faig alguna cosa i ha de tenir una conseqüència o una resposta sóc incapaç de pensar en una altra cosa, sóc incapaç d'aillar-me. Això fa que de vegades la "cagui", per voler anticipar ses coses, però és que si no ho faig començ a pensar el que pot provocar allò que he fet i pens que és millor tornar a arrossegar-se i quedar tranquil amb mi mateix i que tot segueixi igual.
Supòs que és un "mecanisme de defensa" per evitar possibles conseqüències negatives, així que millor deixar-ho així...