Hi he caigut! Se suposava que no podia "agradar-me" una prototip, una persona que només conec per fora, peró ha ocorregut. Resulta que m'atreu brutalment, no puc evitar-ho, i mira que m'agradaria, deixar de pensar en ell, deixar de fer l'imbècil per poder veure'l dos segons. M'odii, perquè sé que és totalment absurd i he caigut en allò que més critic. De totes maneres crec que he creat un "amor idealitzat", amb això vull dir que no el conec, ni sé com és, simplement sé que és preciós i que m'encanta. Tota la resta me l'he inventada jo, Potser és un fill de puta. Així que del que jo estic "enconyat" no és realment d'ell, sinó de la imatge que jo tot solet me n'he creat, arribant a somiar-hi i a sentir-me com un complet imbècil els dematins crreient que podia passar, que podria fixar-se. Però m''entra vergonya aliena, i me n'adon que l'he d'oblidar! Mai ha estat ni serà res, no puc negar-m'ho.

Necessit fer un punt i a part!