http://www.youtube.com/watch?v=NgbcXig1TZ8

Crec que mai no havia posat cap cançó, ni pensava fer-ho.
Però aquesta és especial.
Potser per qui la canta, una de les meves artistes preferides, però soberto pel que tracta. Imagin uns amants, totalment diferents de la resta. Que s'estimen, es besen, se'n riuen, parlen, disfruten...
Com s el temps no existís i només fossin ells els que poblassin la terra.
Perquè no fa faltar ser únic per sentir-s'hi.
Perquè només fa falta ser un mateix per ser-ho.
Perquè sí, perquè no pot ser d'altra manera!

Ma

Mai no va saber per què. S'estimaven, s'entenien, es besaven, s'acariciaven... Ella mai ho va entendre. Potser eren els seus cabells reülls que se li embullaven cada dos per tres, o la manera que tenia de fer-li l'ullet. No ho entenia. Realment tampoc li va cercar una explicació, perquè sabia que li encantava. Hores i hores van passar abraçant-se a la seva habitació. No necessitaven res més. Només l'un a l'altre. El gas començà a fer efecte. I van ser els dos, junts, com sempre havien desitjat, que van començar a notar que deixaven enrere tots els problemes, preocupacions, responsabilitats... en aquell moment i per sempre més només eren i serien ells dos, sense res més que els molestàs de per mig.
L'habitació quedà en silenci, les seves respiracions van aturar-se i una llàgrima va baixar per la seva galta.

...

Fa devers dos dies varen assassinar un dels terroristes més perillosos del moment.
No sé què pensar. És vera, van acabar amb una persona, presumpta responsable de milers de morts, i moltíssima gent li té un rancor impressionant. Amb aquest fet es troben alleujades i satisfetes. Però no han fet més que matar un de molts.
Ningú té dret a matar ningú, perquè tots naixem lliures i tot això. Idò trob que no és just, que no es pot matar a una persona sense un judici just anterior, si aquest país defensa uns ideals majúsculs de llibertat i igualtat aquesta vegada se'ls han passat pel forro. És totalment injust sotmetre les idees d'un país. Personalment, haver matat aquesta persona no repercutirà de manera positiva en l'àmbit "terrorista", trob que serà pitjor, perquè les venjances no tardaran en arribar.

I en el fons em trobo entre dos mars, sense saber què pensar, perquè la meva part més passional em diu que aquest home es mereixia morir, però la meva altra part, més racional i moral em diu que és totalment injust, i que no es pot anar matant a gent així com així sense abans, com a mínim jutjar-la, perquè si a alguna conclusió hem arribat en aquests darrers anys, és a què tots som iguals, i com a tal se'ns ha de tractar.

El meu veredicte: Amèrica es pensa ser el centre del món i poder fer amb la resta el que li passa pel boll sense importar-li rers, ni ideals ni justícia.