Mai no va saber per què. S'estimaven, s'entenien, es besaven, s'acariciaven... Ella mai ho va entendre. Potser eren els seus cabells reülls que se li embullaven cada dos per tres, o la manera que tenia de fer-li l'ullet. No ho entenia. Realment tampoc li va cercar una explicació, perquè sabia que li encantava. Hores i hores van passar abraçant-se a la seva habitació. No necessitaven res més. Només l'un a l'altre. El gas començà a fer efecte. I van ser els dos, junts, com sempre havien desitjat, que van començar a notar que deixaven enrere tots els problemes, preocupacions, responsabilitats... en aquell moment i per sempre més només eren i serien ells dos, sense res més que els molestàs de per mig.
L'habitació quedà en silenci, les seves respiracions van aturar-se i una llàgrima va baixar per la seva galta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario