Pensar en no pensar.

Com pot algú treure's una cosa del cap si en tot moment pensa que se l'ha de treure?
És com no tenir i son i encapfica-se en tenir-ne.
Idò així em sento. M'oblig a deixar de pensar-hi. M'oblig a no recordar-lo.
M'oblig a odiar-me. M'oblig a oblidar-lo. M'oblig a no pensar-hi, i hi penso.

Idò sí, és odiós, però segueix dins es meu cap.
Confïi en què sortirà i no tornarà, perquè no el tornaré a veure, i en es fons... me n'alegro.