Orgull

No vendrà. Absurd seria seguir fent-se il·lusions. Va deixar-ho clar. No volia veure'm més, perdre'm de vista, oblidar-me... però jo no puc fer-ho. Vam estimar-nos, però també ens vam ferir. Vam dir-nos allò que sentíem, i el que no també, per deixar clar quin dels dos havia estat més malparit i qui mereixia quedar com el culpable de tot. Però no, ningú de nosaltres va guanyar. Tots dos perdérem, per no voler acceptar com n'érem d'orgullosos. I així vam acabar, desgraciats de per vida per una simple qüestió d'orgull, de repulsiu orgull.