Hola, he tornat. No sé a on, ni a qui em dirigeixo, però bé, al cap i a la fi, aquesta és la funció del que pugui ser això. Idò res, no sé ben bé per què m'ha pegat per escriure avui. Potser és perquè alguna coa ha canviat. I potser és així.
Si em miro a mi mateix, és inevitable no veure-hi un canvi. Ara m'estic referint al canvi físic. Però bé, no és aquest el que m'interessa, tot i que ha ajudat bastant a l'altre canvi.
Ara sí, puc dir-ho sense cap dubte: EM SENT MÉS SEGUR. Pot parèixer absurd, però bé, és així.
Sí, segueixen sense improtar-me els comentaris de la resta, però ara.. diguéssim que encara més.
El meu voltant segueix igual. Ah! Hi ha molta gent imbècil, tot i que se'n salven un grapat de persones que valen la pena, molt. Si tu, que ho llegeixes, et dones per al·ludida, molt bé, ets tu senyoreta.
Bé, me pensava que aquesta entrada seria més llarga, però tenint en compte que en aquest blog solia escriure-hi quan em trobava malament... potser el millor és que hi escrigui poc. Així doncs, si m'ho permeten, me'n vaig. Avui toca estudiar Filosofia. Bona nit món.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima. Miquel Martí i Pol
No hay comentarios:
Publicar un comentario