Torn.

La imaginació de l'ésser humà arriba a límits insospitables, per què? m'ho demostr cada dia. Quan començ a pensar en el futur, en el meu somni, que no és altre que despertar un matí, girar-te i trobar-te amb la persona que més estimes al món, poder petonejar-lo, poder abraçar-lo i no haver de pensar en res, perquè et sents ple i totalment segur. Però és clar, mentrestant què he de fer jo? Limitar-me a esperar? Doncs pareix l'únic que puc fer. No sóc suficientment atrevit com per insinuar-me a ningú, nno sigui cosa que algú "em pill". Idò bé, supòs que em toca seguir somiant i esperar, que arribi, el meu príncep, o el que es vulgui dir.
He decidit que ja n'hi ha prou, m'he amagat massa temps, i ara vull explotar, vull que tothom ho sàpiga, però he de preparar-me, cada vegada n'estic més convençut :)