La nostra vida està contínuament condicionada pel temps.
El diccionari ens el presenta com una cosa regular que mai es transtorna, sempre igual, sempre constant, sempre cap vacil·lació, la perfecció és el temps.
Però jo no hi estic d'acord, el temps no és sempre igual, i no fa falta recórrer quilòmetres per veure-ho, simplement trobar-nos amb dues persones i ja podem adonar-nos.
Intentaré explicar-me. Les situacions que ens ocorren a la vida ens provoquen estats d'ànim totalment diferents, i aquests fan que el temps passi ràpid o molt lent. Si ens trobam en una situació angoixosa se'ns sol passar molt lent, perquè esperem alguna cosa, fins i tot amb l'avorriment passa el mateix, quan no veus el final d'alguna cosa el temps es ralentitza, per jugar en contra teu. La millor manera de fer que el temps passi és disfrutar, ser feliç. És en aquests moments quan res t'importa, i el temps vola. No és just, d'aquesta manera el temps se'ns passa per alt quan mmés el volem disfrutar, però supòs que en el fons sempre transcorre igual... o no?