És en aquest moment, en el que odio la meva vida. Me n'adono que no tenc vida sentimental, que mai n'he tengut, ni la més mínima!
Em fa ràbia veure a tothom embolicar-se amb el primer que passa mentre jo he d'estar aguantnt-me, sense que, ni tansols la gente sàpiga què realment m'agrada, frustrant.
I ara es presenta una persona, perfecte, irònica, intel·ligent, curiosa, original, mil adjectius i no acabaria de descriure-la, en principi tot perfecte. El problema? els seus 22 anys!
Vull que apareixi ja! aquella persona que em faci completmant feliç. Si ho estàs llegint, si us plau, vine.