Ens creiem que ho podem tenir tot baix control, que res se'ns escapa, que som amos de nosaltres mateixos. Però els sentiments ens juguen males passades. Quan una situació no ocorre ens la imaginem, i ens veim capaços de tot, la imaginació fa miracles.
Però clar, no podem viure només d'il·lusions i somniis, la vida s'ha de viure, i clar, el moment arriba, on totes aquestes imaginacions es fan veritat, i no, no et veus tan capaç com a la teva imaginació. Quan arriba l'hora de la veritat ens tornam més covards, no afrontam la realitat. I és això el que ens preocupa, les responsabilitats que puguin portar més enllà. Si no és així que em perdonin, però, com sempre, això és el que a mi em passa.
I avui em torn a sentir com fa un parell de vespres, INSIGNIFICANT, inútil, perquè no sóc així com m'agradaria ser! decidit, valent, coratjós. Diuen que amb el temps tot arriba, però m'estic cansant d'esperar.