No sé si és que confonc els sentiments, o que no sé ni jo mateix allò que sent, però estic molt confós. Cada dia m'aixec amb ànims diferents i sensacions diferents, com si no fos el mateix que ahir es va aixecar del mateix matalàs i es sentia poderós, però les coses canvien, i el que puja baixa. Sent com si no sapigués de què escriure, com si no tengués un tema del que queixar-me, però és el de sempre, la falta de voluntat, la falta de decisió, però, he de dir la veritat, darrerament me sent millor amb mi mateix, he començat a deixar complexos de banda i gests que potser abans no feia, i he viscut, he estat jo, i això, simplement això em fa sentir bé.
Veure com sóc capaç d'enfrontar-me a algú sense cap por i sentir-me segur del que faig, veure com quan no penso en ningú sóc lliure, i pot ser alguns pensen que és un pensament egoista, però... No ho som tots una mica egoistes amb nosaltres mateixos? Particularment pens que sí, que sempre un mateix ha d'estar per davant de tot.

I ja no sé com dir-te el que sento, cada vegada que et veig venir pel passadís i no sóc capaç de mirar-te, la meva sensació d'impotència és enorme, però la meva covardia encara és major, vull algun dia poder arribar a dir-t'ho, a fer-te sentir tot el que he sentit per tu en tots aquests anys.
Inclús podria arribar a dir que no sé qui ets, que no et conec, estic confós, no sé exactament el que sento, odio haver d'amagar el que sento, odio haver nascut sent així, però m'equivoco, en el fons m'encanta, m'encanta haver nascut com una persona especial, per tenir l'oportunitat, mal sigui mínima, de poder compartir alguna cosa amb tu. No ho sé, potser estic equivocat i no sento el que crec que sento, i en el fons, no vull sentir-ho, per tu... no.

Es sentia impotent, volia fer-ho, però li faltava valor, no es veia capaç. Passava el temps, ho tenia tot preparat, començava a pensar com ho faria, com si fos la cosa més fàcil del món: sí, sóc així, fa temps que ho estic guardant, però no puc més, cada dia not como ho necessit més i més, és com si no fos jo, i per això t'ho dic, perquè sé que ho entendràs. Però no tot és tan fàcil. Sí, és clar que té una part totalment bona, l'alliberació, el poder ser qui ets sense amagar-te ni el més mínim, però tenc por, tenc por de que al final no tot sigui un camí de roses, que algunes persones no vulguin o no sàpiguen com acceptar la meva homosexualitat, fa temps que hi dono voltes, però crec que ja basta, que ha arribat el moment.

Potser aquell dia no tenia res d'especial, i potser allò el feia especial, que fos un dia més a la seva vida. Aquell motiu era suficient per a que es sentís feliç, com si res en el món pogués perturbar-la, no es podia dir que les coses li somriguessin, però ella n'estava orgullosa, hi havia petites coses que feien que aquell dia fos diferent. Havia conegut algú, algú que potser no seria ningú, però que tant de bó fos algú. No va saber com definir la sensació que va sentir quan va encaixar tan bé amb aquest individu, per ella s'havia converit en algú, i això bastava per alegrar-li el dia.

No es trobava bé, era com si a la seva vida hi faltàs alguna cosa, cada dia era identic a l'anterior, i així van passar els dies, un rere l'altre, sense que cap pogués despertar un mínim d'interès en la seva vida. Un dia se'n va cansar, va sentir l'obligació irrefrenable de canvair aquesta merda de vida.
Va decidir agafar el primer tren que passàs pels seus nassos, agafar-lo i esperar.
Així ho va fer, no sabia on s'aturaria, a on aniria, què faria, però tenia claríssim que la monotonia s'havia d'acabar. Es va aturar a la parada de l'estació de servei de les afores de la ciutat, mai havia anat a aquell lloc. En aquuell moment va sentir-se sola, sense ningú en tot el món que donés la vida per ella, va córrer, va córrer sense mriar enrere, per oblidar-ho tot, però no va poder, als deu minuts el seu cos va començar a flaquejar, la sang no bombejava suficientment fort per repartir la sang per tot el cos, va començar a tancar els ulls i va perdre de vista aquell raig de llum de capvespre, mai més va tornar a sentir-se sola.