Es sentia impotent, volia fer-ho, però li faltava valor, no es veia capaç. Passava el temps, ho tenia tot preparat, començava a pensar com ho faria, com si fos la cosa més fàcil del món: sí, sóc així, fa temps que ho estic guardant, però no puc més, cada dia not como ho necessit més i més, és com si no fos jo, i per això t'ho dic, perquè sé que ho entendràs. Però no tot és tan fàcil. Sí, és clar que té una part totalment bona, l'alliberació, el poder ser qui ets sense amagar-te ni el més mínim, però tenc por, tenc por de que al final no tot sigui un camí de roses, que algunes persones no vulguin o no sàpiguen com acceptar la meva homosexualitat, fa temps que hi dono voltes, però crec que ja basta, que ha arribat el moment.