No sé si és que confonc els sentiments, o que no sé ni jo mateix allò que sent, però estic molt confós. Cada dia m'aixec amb ànims diferents i sensacions diferents, com si no fos el mateix que ahir es va aixecar del mateix matalàs i es sentia poderós, però les coses canvien, i el que puja baixa. Sent com si no sapigués de què escriure, com si no tengués un tema del que queixar-me, però és el de sempre, la falta de voluntat, la falta de decisió, però, he de dir la veritat, darrerament me sent millor amb mi mateix, he començat a deixar complexos de banda i gests que potser abans no feia, i he viscut, he estat jo, i això, simplement això em fa sentir bé.
Veure com sóc capaç d'enfrontar-me a algú sense cap por i sentir-me segur del que faig, veure com quan no penso en ningú sóc lliure, i pot ser alguns pensen que és un pensament egoista, però... No ho som tots una mica egoistes amb nosaltres mateixos? Particularment pens que sí, que sempre un mateix ha d'estar per davant de tot.