I ja no sé com dir-te el que sento, cada vegada que et veig venir pel passadís i no sóc capaç de mirar-te, la meva sensació d'impotència és enorme, però la meva covardia encara és major, vull algun dia poder arribar a dir-t'ho, a fer-te sentir tot el que he sentit per tu en tots aquests anys.
Inclús podria arribar a dir que no sé qui ets, que no et conec, estic confós, no sé exactament el que sento, odio haver d'amagar el que sento, odio haver nascut sent així, però m'equivoco, en el fons m'encanta, m'encanta haver nascut com una persona especial, per tenir l'oportunitat, mal sigui mínima, de poder compartir alguna cosa amb tu. No ho sé, potser estic equivocat i no sento el que crec que sento, i en el fons, no vull sentir-ho, per tu... no.