La pluja.
M'encanta! Potser perquè fa veure un món més trist, nostàlgic, especil...
Em trobo aïllat mirant com cau i alguna goteta es troba amb la meva finestra i esclata.
Pot parèixer absurd, però m'encantaria sortir fora quann plogi molt i córrer, cridar, cantar!
Totalment absurd sí, però no són aquestes coses absurdes, insignificants i buides que ens fan seguir? Com a mínim això és el que me passa a mi.

Ànsia de llibertat, de ser feliç per sempre més i no haver de preocupar-me de res!

Partim. Sense avisar. Deixam enrere tantes coses...
És fàcil. Sense complicacions.
No ens n'adonam i ja no hi som.
Ens enyoren, clamen la nostra presència.
I no tornam.
Perquè tot és reversible, menys la mort.
No ens acostumarem mai.
Podrem conèixer-la, fins i tot predir-la,
Però mai podrem entendre-la.

Confós.
Com sempre? No, encara més.
Després d'una conversació amb una persona, que no criticaré! he dcidit una cosa: deixaré de criticar les persones que m'importen.
Segueixo pensant que és absurd, però realment ho faig per jo, perquè em sentiré millor.
Mai no tendré el neguit de si aquella persona sap si xerr malament d'ella o no.
No hauré de preocupar-m'hi.
No deixaré de fer-ho del tot, però sí amb la gent que m'importa realment, perquè el que m'ha fet pensar és que si jo xerr d'aquest problema aquesta persona pot veure's afecctada per aquest defecte i acabar pitjor.
Així doncs, canviaré, m'ho assegur a mi mateix.
Estic segur que viuré millor, més tranquil, segur, etc.
I potser se'n vaig d'una vegada aquest escut que tenc perquè res em toqui.
Sóc persona, les coses poden tocar-me i afectar-me, no té res dolent.
I esper que aquest sigui el detonant que em doni la darrera empenta per acabar de fer públic el que fa temps vull fer, que tan bé deu conèixer ja aquell que llegeix aquest íntim i petit blog.

Ara necessit jeure, que la nit compongui els peus pensaments, jo ja estic suficientment cansat!

Bona nit!

Nit d'il·lusió i regals.

Arriben els reis.

-Me voy. Dime algo, alguna simple razón por la que deba quedarme, que sepa que contigo se me va la vida. Hazme entender que te necesito, o me iré para no volver, porque no puedo más, estoy cansado de tus putos enfados y tu mala leche, cansado de que me trates como una ¿Colilla? No, hasta una colilla se merece más respeto por tu parte que yo...
-Cariño, hemos vivdo muchas cosas juntos, no puedes irte ahora. Mírame a los ojos, sé que aún me quieres, sé que no puedes hacerlo. Porque no puedes hacerlo, ¿verdad? dime que no puedes, dime que no me dejarás.
-Quiero odiarte, pero soy idiota, y no consigo hacerlo. No sé por qué, si respeto, rabia, o simplemente miedo.
-¿Miedo?
-Sí, eso he dicho.
-¿De qué tienes miedo?
-De todo.
-Eso no tiene sentido.
-Sí que lo tiene. En todo este tiempo no me he separado de ti, lo he hecho todo contigo, ¡me agobias! Hasta tal punto que te has convertido en todo, en mi todo podría decir, así que no tengo miedo a todo, sino a ti, te tengo miedo, quiero irme.

Fueron sus últimas palabras, que precedieron aquel golpe en la mejilla, dejándolo aturdido y llorando en un rincón, como hacía siempre que intentaba salir de aquella cárcel en que se había convertido su propia casa.

Tenc una lluita interior impressionant!
El problema és que no m'entenc ni a mi mateix.
M'han convidat a una festa, i no sé què he de fer. Per una part vull anar-hi, perquè m'importa la persona per la qual és, però no puc, sóc incapaç de fer-ho! no coneixeré ningú, m'ho passaré malament...
Per altra banda no sé per què és així, perquè realment no coneixeré ningú? o perquè tenc por de relacionar.me?
Vull pensar que és perquè no conec aquella gent i el seu "rotllo" no me va, i és així, no hi estaré a gust, només conec un parell de persones, i no vull obligar-les a estar amb mi tot el vespres, a més de no saber de què xerrar amb aquella gent.
Tot és una merda, crec que esstic fent una muntanya d'un gra d'arena, que no m'hauria de preocupar tant i que realment no sóc tan tancat, simplement no me fa ganes, punt.
M'odi! m'odi per ser així i no fer res per canvviar-ho! no puc més!

Esper que ella ho entengui, que sàpiga veure que som així i no puc canviar-ho. Que me costa moooooolt!

Bona nit i molts d'anys!