Confós.
Com sempre? No, encara més.
Després d'una conversació amb una persona, que no criticaré! he dcidit una cosa: deixaré de criticar les persones que m'importen.
Segueixo pensant que és absurd, però realment ho faig per jo, perquè em sentiré millor.
Mai no tendré el neguit de si aquella persona sap si xerr malament d'ella o no.
No hauré de preocupar-m'hi.
No deixaré de fer-ho del tot, però sí amb la gent que m'importa realment, perquè el que m'ha fet pensar és que si jo xerr d'aquest problema aquesta persona pot veure's afecctada per aquest defecte i acabar pitjor.
Així doncs, canviaré, m'ho assegur a mi mateix.
Estic segur que viuré millor, més tranquil, segur, etc.
I potser se'n vaig d'una vegada aquest escut que tenc perquè res em toqui.
Sóc persona, les coses poden tocar-me i afectar-me, no té res dolent.
I esper que aquest sigui el detonant que em doni la darrera empenta per acabar de fer públic el que fa temps vull fer, que tan bé deu conèixer ja aquell que llegeix aquest íntim i petit blog.

Ara necessit jeure, que la nit compongui els peus pensaments, jo ja estic suficientment cansat!

Bona nit!