La pluja.
M'encanta! Potser perquè fa veure un món més trist, nostàlgic, especil...
Em trobo aïllat mirant com cau i alguna goteta es troba amb la meva finestra i esclata.
Pot parèixer absurd, però m'encantaria sortir fora quann plogi molt i córrer, cridar, cantar!
Totalment absurd sí, però no són aquestes coses absurdes, insignificants i buides que ens fan seguir? Com a mínim això és el que me passa a mi.

Ànsia de llibertat, de ser feliç per sempre més i no haver de preocupar-me de res!