Hi ha una cosa que enyor, i molt.
Crec que m'equivoc. Es pot enyorar una cosa que mai s'ha tengut? Perquè no, mai ho he tengut.
Sentir-se estimat. No és que no m'hi senti, però no de la manera que jo vull, vull una persona amb la que poder parlar i confessar-ho tot, amb la que poder dormir tot una nit abraçats, que m'estimi i em valori. Ho donaria tot. Seria tan i tan feliç... seria una sensació totalment nova, però que m'ompliria realment. I és que ell és tan inassolible... em pregunto si serà gai, si serà com jo. És absurd que t'agradi una persona que ni tansols saps si tu pots agradar-li, però és que m'encanta. És diferent.
Quan l'altra vegada vaig parlar amb ell... no sé si vaig quedar bocabadat, però em va encantar...
En el fons em trob absurd i trob tot això bastant absurd i patètic, però que no ho és l'amor patètic?