Vull córrer en el temps, vull veure'm molt enllà, d'aquí uns anys, vull saber com m'anirà tot... NO
no pot ser, no ha de ser tan fàcil, vull viure, tenc ganes de fer-ho. La vida em somriu, miro al meu voltant i no veig més que desgràcies pels que més estim, i no puc evitar pensar si algun dia vendran a parar a mi, a nosaltres.
Vull trobar-te, i crec que la millor manera de fer-ho és deixar de cercar-te.

A partir d'avui pens deixar de fer-ho, si arriba bé, i sino... també.
En el fons... passa el amteix amb l'amistat, allà on menys t'ho esperaves, amb qui menys t'esperaves, i això és la vida, coincidències, que mai hauríem somiat que ocorren, perquè sí.